Demodex: el petit àcar que pot afectar la salut ocular

El Demodex és un àcar microscòpic que pot viure de manera natural a la pell, especialment als fol·licles de les pestanyes i a les glàndules sebàcies de les parpelles. En petites quantitats pot passar desapercebut, però quan hi ha un sobrecreixement pot provocar inflamació del marge palpebral i afavorir una blefaritis associada a Demodex.

Aquest problema és més habitual del que sembla i sovint es confon amb ull sec, al·lèrgia ocular o irritació per pantalles. Per això és important no quedar-se només amb els símptomes i fer una valoració professional si les molèsties persisteixen.

Quins símptomes pot provocar el Demodex?

Quan el Demodex altera l’equilibri natural de la zona palpebral, poden aparèixer molèsties com:

• Ulls vermells o irritats.
• Picor a les parpelles.
• Sensació de sorra o de cos estrany.
• Sequedat ocular.
• Sensibilitat a la llum.
• Visió fluctuant.
• Crostes o petites escames a la base de les pestanyes.

Un dels signes més característics són els collarets cilíndrics o petites restes adherides a la base de les pestanyes. Diverses revisions clíniques consideren aquests collarets un signe molt orientatiu de blefaritis per Demodex.

Per què apareix?

El Demodex pot augmentar quan es produeixen canvis en l’equilibri de la pell i de la zona ocular. Alguns factors que poden afavorir-lo són l’excés de sèu, l’acumulació de cèl·lules mortes al marge palpebral, una higiene palpebral insuficient, l’ús de maquillatge ocular o cosmètics, l’edat, la pell greixosa i algunes condicions dermatològiques.

També pot relacionar-se amb inflamació de les glàndules de Meibomi, que són essencials per mantenir una pel·lícula lacrimal estable. Quan aquestes glàndules no funcionen bé, poden aparèixer sequedat, irritació i sensació d’ull cansat.

Com es diagnostica?

El diagnòstic no s’hauria de fer només mirant-se al mirall. L’especialista pot valorar el marge palpebral amb una exploració amb llum de fenedura, observar la base de les pestanyes i detectar signes com collarets, inflamació, envermelliment o alteracions de les glàndules de Meibomi.

És important perquè els símptomes del Demodex poden assemblar-se molt als de l’ull sec, l’al·lèrgia ocular o altres tipus de blefaritis.

Quin tractament pot ajudar?

El tractament ha de tenir tres objectius: reduir la càrrega de Demodex, controlar la inflamació i recuperar la salut del marge palpebral.

Segons cada cas, el professional pot recomanar higiene palpebral específica, calor local, massatge de les parpelles, neteja profunda del marge palpebral o tractaments mèdics indicats per l’especialista. En alguns casos, també poden valorar-se col·liris o tractaments amb prescripció. Als Estats Units, per exemple, la FDA va aprovar el lotilaner oftàlmic 0,25% per al tractament de la blefaritis per Demodex, però qualsevol tractament farmacològic ha de ser pautat per un professional sanitari.

Es pot prevenir?

La prevenció passa sobretot per mantenir una bona higiene de la zona palpebral. Retirar correctament el maquillatge, evitar compartir cosmètics oculars, revisar productes caducats i consultar si hi ha picor, crostes o ull vermell persistent pot ajudar a detectar el problema abans que es cronifiqui.

Quan cal consultar?

Convé demanar una revisió si tens picor recurrent a les parpelles, ulls vermells, sensació de sorra, sequedat persistent, crostes a les pestanyes o visió fluctuant. Un diagnòstic precoç pot millorar els símptomes i protegir la salut ocular.

El Demodex és petit, però el seu impacte pot ser gran. Revisar el marge palpebral i tractar-lo a temps pot marcar la diferència en el confort visual del dia a dia.