Implantologia en Atròfies Maxil·lars
Especialistes en Implantologia Dental a Andorra
Implantologia en Atròfies Maxil·lars a Andorra
L’atròfia maxil·lar és el desgast excessiu de l’os maxil·lar superior. Comporta que el pacient no present una quantitat o densitat suficient d’os romanent per a fixar els implants dentals, fent inviable la restauració de les peces dentals perdudes mitjançant la implantologia convencional.
Les peces dentals són un element fonamental de la cavitat oral amb una important funció dins de la masticació, però també són un element estètic que forma part del nostre somriure i l’expressió facial.
Quan s’ha perdut alguna peça o existeixen peces dentals en mal estat, el tractament amb implants pot resultar efectiu gràcies a l’ús d’una estructura de titani biocompatible i amb la capacitat d’integrar-se dins de l’os, que farà de base per a la posterior rehabilitació amb una corona que substituirà la peça dentària.
Quan no hi ha suficient os per a la col·locació d’implants es pot resoldre el problema mitjançant la col·locació d’empelts ossis que augmentin la quantitat d’os disponible o la col·locació d’implants en posicions anatòmiques on si que hi ha disponibilitat òssia i que garanteixin una correcta *osteointegración (implants zigomàtic i *pterigomaxilars)
Quan ens trobem en una situació amb pèrdua d’os, pot ser necessària la regeneració òssia del maxil·lar i la mandíbula. Mitjançant aquestes tècniques de cirurgia preprotètica es prepara el camí per a la col·locació d’implants dentals amb la finalitat d’aconseguir una rehabilitació dental satisfactòria.
Existeixen diferents tècniques i tipus d’empelts ossis, ja siguin propis o de mineral ossi, que es poden emprar per a regenerar les zones del maxil·lar i la mandíbula que han perdut peces dentals i que desitgem rehabilitar:
Cirurgia d’elevació de si maxil·lar
És una tècnica quirúrgica que permet l’augment d’os en arcada superior amb l’objectiu de tenir una base òssia adequada on poder col·locar implants osteointegrats en aquells casos en els quals no hi ha os suficient.
Cal tenir una bona història clínica del pacient i una minuciosa exploració radiològica abans de realitzar aquesta tècnica. La col·locació dels implants pot ser alhora que l’elevació de si, si hi ha suficient os per a aconseguir fixar les primeres espires de l’implant i si no hi ha gens d’os caldrà fer primer l’elevació i passats entre 6 i 9 mesos col·locar els implants.
La tècnica en si consisteix a crear un espai aixecant la membrana del sòl del si i en aquest espai col·locar allí os del propi pacient o material adequat per a tècniques de regeneració òssia com per exemple os liofilitzat i membranes de col·lagen.
Passats uns 6 mesos d’haver col·locat els implants es procedeix a prendre mesures dels mateixos i elaborar les corones protètiques, que aniran fixades sobre els implants.
Implants Pterigomaxilars
És la col·locació d’implants en la tuberositat maxil·lar, la part més distal del cos del maxil·lar superior, a nivell de l’apòfisis pterigoides. És una zona anatòmica on hi ha un os molt cortical, que permet estabilitzar un implant en casos d’atròfia maxil·lar severa. A
Aquests implants proporcionen un bon suport posterior i permeten evitar els cantilever (extensions de la pròtesi sense suport implantológic) en la rehabilitació del maxil·lar atròfic mitjançant pròtesi fixa. Una altra indicació és la rehabilitació de pacients en els quals no es pugui fer una elevació de sins perquè tinguin alguna patologia sinusal.
- Evita grans i traumàtiques operacions quirúrgiques de regeneració òssia
- És una tècnica ràpida. Dura entre 10 i 20 minutos.
- És indolora. Es realitza amb anestèsia local.
- Recuperació molt ràpida del pacient.
Implants zigomàtics
Són implants que mesuren entre 35 i 55 mm i que queden ancorats en l’os zigomàtic. Cal posar-los de manera bilateral i combinats, com a mínim, amb dos implants en la zona anterior del maxil·lar superior i ferulizar amb una supraestructura protètica.
Són una bona alternativa per al tractament de grans atròfies del maxil·lar superior posterior i hi ha molts estudis que demostren un alt percentatge d’èxit.
Els pacients també refereixen un alt grau de satisfacció encara que les pròtesis sobre implants zigomàtics tenen un disseny especial a causa de l’emergència cap a la zona del paladar d’aquests implants.
És una tècnica complicada, que compromet diferents estructures anatòmiques i que per tant està reservada a cirurgians amb experiència en aquesta tècnica.
El nombre de visites amb implants zigomàtics és menor que amb reconstruccions amb empelts. Els implants zigomàtics permeten tractar situacions amb maxil·lars molt atròfics (sense os).