Oftalmologia Integral a Andorra
Oculoplastia a Andorra
La oculoplastia és una subespecialitat de l’oftalmologia, que és realitzada per oftalmòlegs especialitzats en patologia palpebral, orbitària i via lacrimal. No sols l’estètica és important sinó també la correcta funció de l’ull i els seus annexos.
La nostra Unitat de oculoplastia posa al teu abast diferents tractaments per a remodelar el contorn dels teus ulls i recuperar un aspecte més juvenil, sempre tenint en compte les característiques específiques de la teva pell.
Blefaroplastia
La blefaroplastia o cirurgia palpebral, és la que corregeix quirúrgicament aquest problema estètic, mitjançant incisions en els plecs cutanis o en la línia de les pestanyes, que difícilment resulten visibles una vegada la pell ha cicatritzat i recuperat el seu to.
Amb el pas dels anys, la pell perd la seva fermesa i elasticitat. En general, aproximadament entre els 35 i els 40 anys, depenent de cada persona, es comencen a dibuixar arrugues d’expressió i la musculatura es distén, caient pel pes de la gravetat.
Es tracta d’una cirurgia de baix risc i curta durada, que no requereix ingrés hospitalari. En general, la correcció de totes dues parpelles sol emprar uns 90 minuts.
Blefaroplastia superior
La blefaroplastia superior es realitza mitjançant microcirurgia, utilitzant els plecs naturals de la pell per a realitzar les incisions, per la qual cosa aquestes no seran visibles en un futur.
S’elimina l’excés de pell amb el disseny adequat, buscant el millor aspecte estètic però tenint sempre en compte la funció de protecció de la parpella.
Blefaroplastia inferior
La blefaroplastia inferior és la cirurgia estètica de les parpelles inferiors. El seu objectiu és eliminar les bosses inferiors i/o l’excés de pell i arrugues, podent millorar en alguns casos també el solc de la ullera.
El teixit que embolica la parpella interior és de tipus adipós, és a dir, compost per una capa de greix que actua com una esponja, retenint líquids, que són els que provoquen el abombamiento del múscul orbicular inferior de l’ull, generant les bosses. El cansament i la falta d’hores de somni contribueixen a accelerar aquest procés.
Lífting facial
És una intervenció quirúrgica senzilla destinada a elevar els pòmuls des de la part interior de la parpella inferior, evitant les cicatrius externes. Per aquest motiu, en nombroses ocasions es realitza conjuntament amb una blefaroplastia inferior. Aquesta tècnica és recomanable per a optimitzar els resultats de la blefaroplastia inferior.
També s’utilitza per a corregir paràlisis facials com la lagoftalmia o lagoftalmos.
El resultat és un rostre més ters i rejovenit.
Es practica una incisió a nivell de la conjuntiva, accedint des de dins de la parpella fins a arribar al pòmul, per a elevar-lo i fixar-lo al vorell ossi de l’òrbita, estirant la musculatura perquè recuperi el seu aspecte juvenil.
Financem la teva mirada
A Centre Mèdic Valira d’Andorra no volem que el preu suposi una barrera a l’hora de complir el teu desig de dir adéu a les ulleres i/o lents de contacte.
Financem la teva mirada
A Centre Mèdic Valira d’Andorra no volem que el preu suposi una barrera a l’hora de complir el teu desig de dir adéu a les ulleres i/o lents de contacte.
Cirurgia reparadora de la via lacrimal
El llagrimeig copiós pot ser degut a obstruccions en la via lacrimal o plecs en la pell de l’ull.
Patologia de la via lacrimal
Les alteracions en les vies lacrimals poden produir infeccions i abscessos. Normalment el pacient consulta per llagrimeig de llarga evolució. Per a millorar el llagrimeig i les infeccions utilitzem diferents procediments, que van des de la col·locació de sondes fins a l’obertura quirúrgica d’una nova via de pas de la llàgrima.
En funció de la mena d’obstrucció i després d’una exhaustiva exploració mèdica, li oferirem la millor solució (cirurgia, làser, cateterisme…)
Patologia orbitària
El problema més freqüent en l’òrbita és l’afectació tiroidal en la qual l’ull tendeix a sortir de la seva posició normal, pressionat per les estructures que estan darrere d’ell. Si el pacient ho desitja es pot re-posicionar el globus ocular mitjançant tècniques quirúrgiques en les quals s’elimina el greix i / o os. Aquestes tècniques quirúrgiques denominades descompresiva es realitzen amb anestèsia general, i el postoperatori sol ser indolor i recuperació total a les poques setmanes
Testimoniatge de blefaroplastia
Estic molt contenta. He millorat la meva visió i també la meva estètica. Des que em vaig operar aquí ja faig totes les revisions i tot el que necessito perquè em trobo molt a gust. (Judith Mestres)
Patologies i tractaments
Patologías de les les parpelles, llagrimer i tractaments
Trastorns i patologies comunes
Patologies de les parpelles
Anoftalmia i pròtesis oculars
La anoftalmia és la pèrdua del globus ocular per traumatismes o malalties greus, originant un important problema estètic. A vegades, l’extracció del globus ocular és l’única solució quan algunes malalties greus acaben finalment en un ull cec i molt dolorós. En aquests casos, la cavitat que deixa el globus ocular pot reconstruir-se mitjançant implants orbitaris, aconseguint-se amb les tècniques actuals resultats estètics molt bons.
Entropión i ectropi
Gir de la parpella cap a dins o cap a fora, provocant irritació ocular, llagrimeig i úlceres en la còrnia.
Paràlisi facial
No és possible tancar l’ull per paràlisi del múscul orbicular. Serà necessari realitzar tècniques quirúrgiques que aconsegueixen el tancament palpebral, evitant la ulceració de la còrnia.
Ptosis palpebral
És la caiguda de la parpella superior que provoca pèrdua de camp visual.
Retracció palpebral
Provoca un ull massa obert. Freqüent en l’hipertiroïdisme.
Traumatismes i tumors
Traumatismes o l’extirpació de tumors grans poden originar defectes que precisin de tècniques de cirurgia plàstica per a reconstruir l’anatomia de la parpella preservant la seva funció i estètica.
Ptosis Palpebral
La ptosis fa referència al descolgamient d’un òrgan o zona anatòmica. En el cas de l’oftalmologia, aquesta zona és la parpella.
La ptosis pot afectar a un o totes dues parpelles (unilateral/bilateral) i aparèixer a qualsevol edat. Pot generar problemes de visió, en el cas en què la parpella arribi a solapar la pupil·la.
En el cas dels nens, atès que estan en procés de desenvolupament físic i de les funcions de les seves, les conseqüències poden ser més serioses, de l’ordre del torticoli amb mentó elevat, per a compensar la posició de la pupil·la afectada, o l’ambliopia o ull vague, atès que l’ull afectat deixa de realitzar la seva funció, que assumeix l’altre ull.
Llagrimeig o epífora
Els ulls poden plorar constantment per moltes causes. Bàsicament podem englobar-les en dos grans grups: les que tenen com orígen anomalies en el drenatge de les llàgrimes i les que es deriven d’un excés de producció de llàgrimes.
Pterigium
El pterigium, també conegut com a “palmera” o “ungla”, és una proliferació benigna del teixit subconjuntival (part blanca de l’ull) que creix sobre la còrnia. Sol ser un important problema estètic que a més produeix molèsties freqüents com a ull vermell, ull sec i sensació de sorra.
Ocasionalment, el seu creixement pot arribar a produir disminució de la visió per astigmatisme o perquè pot arribar a cobrir l’eix visual.
Lagoftalmia
La lagoftalmia o lagoftalmos és la impossibilitat de tancar completament un o tots dos ulls. Aquest problema pot ser causat per un problema nerviós (una paràlisi facial) o tenir una causa mecànica, com una cicatriu en la parpella.
En quedar un espai entre la parpella superior i l’inferior, la superfície ocular queda exposada, la qual cosa pot donar lloc a sequedat ocular i infeccions, comprometent la qualitat de la visió i arribant fins i tot a amenaçar la integritat de l’ull si arriba a produir-se ulceració corneal o perforació.
Befaroespasme
El blefaroespasme consisteix en el tancament involuntari de les parpelles, de manera crònica, repetitiva i bilateral.
Tics en els ulls: Són més freqüents en persones joves o nens i poden afectar tan sols un ull.
Excepte si el pacient pateix la Síndrome de Tourette, o ha consumit substàncies tòxiques que puguin haver afectat el sistema nerviós central, les causes concretes són d’origen desconegut però s’agreugen amb l’estrès, l’ansietat o la fatiga.
Mioquimias orbiculars: Són petits tremolors de les parpelles degudes a contraccions de la musculatura orbicular. No sol ser perceptible més que pel pacient i cedeix de manera espontània. S’associa a episodis d’estrès i consum de substàncies excitants.
Espasme hemifacial: Moviment involuntari de tot un costat de la cara. Aquesta patologia sol ser produïda per una petita malformació vascular intracranial que comprimeix el nervi facial, irritant-lo i provocant els espasmes.
Mussols
El mussol és una inflamació d’una glàndula de la base de les pestanyes, que produeix una inflamació en la parpella, acompanyada de molèsties, més o menys acusades, en parpellejar.
En funció de la seva localització, dins o fora de la parpella, el mussol pot ser intern o extern.
Quan les glàndules de Zeis s’inflamen de manera permanent, o quan els conductes de les gálndulas de Meibomio es obturan, impedint que el greix flueixi amb la llàgrima, el mussol es cronifica i s’endureix donant lloc a un quist anomenat chalación.
Borses en els ulls, parpelles caigudes
Amb el pas del temps, la pell va perdent la seva elasticitat, i la musculatura el seu to, i es van formant capes de greix entre l’una i l’altra. En el cas de les parpelles, això comporta un descolgamient del múscul i l’excés de pell, i la formació de bosses de greix. A conseqüència d’això, la persona sembla més major del que és o té una aparença cansada.
Això sol produir-se a partir dels 40 anys de manera progressiva i diferent en cada persona. El procés, moltes vegades es veu accelerat per situacions d’estrès o falta de descans.
La blefaroplastia o cirurgia palpebral, és la que corregeix quirúrgicament aquest problema estètic.
Les potes de gall i les arrugues de l’entrecella també poden tractar-se mitjançant injeccions de proteina botulínica, àmpliament coneguda com Botox, però la solució és temporal i requereix d’aplicacions periòdiques per al manteniment del resultat.
Tractaments per a la parpella i llagrimer
Miectomía o orbiculectomía
La miectomía o orbiculectomía és una cirurgia consistent en l’extirpació, parcial o total, dels músculs encarregats del tancament dels ulls, principalment, els orbiculars.
És una tècnica que s’aplica, en última instància, a pacients afectats de blefaroespasmo en els quals ha fracassat l’aplicació de toxina botulínica o Botox.
Tractaments del mussol
En la fase aguda d’infecció i/o inflamació, es procedirà a la rentada de les parpelles amb solucions jabonosas i l’aplicació d’una pomada antibiòtica, per a controlar la infecció, i corticoide, per a controlar la inflamació. També va bé utilitzar pal·liatius que afavoreixin la desobstrucció de la glàndula.
Si el mussol es cronifica, transcorreguts entre 15 dies i un mes, es recomana la injecció de corticoide, com el Trigón.
En cas que, encara així, no es resolgui el problema, caldrà recórrer a la cirurgia. Es tracta d’una intervenció menor, de tipus ambulatori que consisteix a obrir la glàndula afectada, desobturarla i extirpar la lesió. Si la intervenció es duu a terme a través de la via conjuntival no cal cosir. En cas que sigui necessari accedir al nòdul seccionant la pell, es col·locaran uns punts de sutura que es retiraran al cap d’una setmana.
En aquests casos, l’oftalmòleg pot considerar necessari el tractament antibiòtic durant un període llarg (aprox. 4 mesos), amb doxiciclina oral, per a evitar les recaigudes.
Cirurgia de la Ptosis Parpebral
En el cas dels adults, la decisió d’intervenir dependrà del grau de molèstia o incapacitat visual que el problema generi al pacient. Generalment, es fa coincidir amb una blefaroplastia.
Tècnica utilitzada
Varia en funció de la causa de la ptosis i el grau de mobilitat del múscul elevador de la parpella.
Reinserció de la aponeurosis del múscul elevador
S’utilitza en la majoria de casos, en els quals el múscul s’ha distès però conserva la seva funció. Consisteix a tibar el tendó del múscul elevador de la parpella, accedint al mateix a través d’una petita incisió en el plec de la parpella que, una vegada cicatritzada, no s’aprecia. En un percentatge molt baix de casos és necessari algun retoc posterior.
Conjuntiu-Müllerectomía
S’utilitza en ptosis lleus, quan la parpella tan sols es despenja un parell de mm). Consisteix en la resecció de conjuntiva i múscul de Müller i permet calcular molt bé l’altura final de la parpella, no requerint retocs posteriors. Es realitza pel revers de la parpella i no deixa cicatriu perquè no es toca la pell d’aquest.
Resecció del múscul elevador
S’utilitza quan el múscul elevador de la parpella conserva la seva funció, malgrat que no l’exerceixi amb suficient eficàcia. És el cas de la ptosis congènita en nens. És semblant a la primera intervenció però, en aquest cas, en lloc d’actuar sobre el tendó, es fa directament sobre el múscul per a corregir la seva elevació i mobilitat.
Tècniques de suspensió frontal
S’utilitza quan la parpella no es pot obrir pel fet que el múscul elevador a penes realitza la seva funció. Mitjançant aquesta tècnica es deriva la funció d’elevar la parpella a la cella, de manera que, el pacient aconsegueixi poder obrir els ulls quan elevi les celles. A tal fi, s’insereixen, unes bandes de material no extensible que uneixen la cella amb la parpella del costat afectat.
Cirurgia reparadora de la via lacrimal
El llagrimeig copiós pot ser degut a obstruccions en la via lacrimal o plecs en la pell de l’ull. Aquests casos poden ser tractats pels nostres especialistes per a millorar la seva qualitat de vida.
Blefaropastia
Aquesta cirurgia ocular se sol indicar per un excés de pell en la parpella superior o inferior, el tret més característic del pas dels anys, però no l’únic.
Existeixen múltiples factors que intervenen en el procés de l’envelliment i és imprescindible tenir-los tots en compte per a aconseguir els millors resultats en cada pacient.
El cirurgià oculoplástic especialitzat en blefaroplastia avalua i considera cadascun dels factors implicats per a planificar de forma personalitzada el tractament òptim.
Cirurgia de la Cavitat Anoftàlmica
La enucleación i l’evisceració són dos procediments amb els quals es retira el contingut ocular i es reemplaça per una pròtesi amb la finalitat d’obtenir un resultat estètic i funcional adequat.
Es realitza en ulls que no tenen potencial visual i són estèticament inadequats, o causen molèsties com a dolor, i també en casos de tumors intraoculars, aconseguint resoldre la patologia amb un bon aspecte final per al pacient.
Preguntes freqüents
Per què canvia l'aspecte estètic dels ulls?
L’envelliment canvia l’aspecte dels ulls i amb ell, la qual cosa expressen. Amb el pas del temps es produeix un excés de pell, múscul i greix en les parpelles donant lloc a les conegudes arrugues i bosses. A més la pell i els teixits de la parpella perden elasticitat. En casos severs, l’excés de pell pot caure sobre les pestanyes i reduir el camp de visió.
Aquests canvis alteren l’expressió facial i provoquen una mirada més cansada i trista.
Com es poden rejovenir els ulls?
La cirurgia que modela les parpelles es diu blefaroplastia. Amb aquesta cirurgia s’elimina l’excés de pell, múscul i greix. Pot realitzar-se tant en la parpella superior com en l’inferior. Habitualment es realitza sota anestèsia local amb sedació i sense ingrés hospitalari.
La cirurgia no elimina les arrugues perioculares com les “potes de gall” o les localitzades en l’entrecella. Aquestes arrugues es corregeixen amb toxina botulínica de manera segura i eficaç.
El primer pas serà realitzar una primera visita amb el cirurgià. En aquesta primera visita es realitza una història clínica per a conèixer l’estat general de salut, una exploració de la visió i dels ulls, i un estudi de les parpelles. Serà útil poder disposar d’alguna foto de quan era més jove, perquè el cirurgià pugui entendre millor quins canvis han ocorregut amb el pas del temps i poder oferir una cirurgia més personalitzada i natural. Després pacient i cirurgià participaran en un diàleg per a conciliar les expectatives inicials amb les possibilitats reals i valorar la relació entre els beneficis i els riscos.
T’oferim una cirurgia personalitzada per a corregir els canvis provocats pel pas del temps sense canviar els teus trets de sempre. Et veuràs i et veuran més jove, però no diferent.
Queden cicatrius visibles?
La cicatriu quirúrgica no serà visible. En la parpella superior la cirurgia es realitza a través d’una incisió en un plec natural que ocultarà la cicatriu. En la parpella inferior es realitza per dins de la parpella, a través de la conjuntiva.
Quines malalties augmenten el risc de la cirurgia?
Abans de plantejar la cirurgia ha d’existir un correcte control de malalties com la hipertensió arterial i la diabetis, i problemes de cor o respiratoris. Ha de valorar-se cada cas individualment.
També és important valorar malalties prèvies dels ulls, sobretot la oftalmopatía associada al tiroides i la Síndrome d’ull sec, a més d’altres problemes de la superfície ocular.
Algunes persones a més de l’excés de pell i grassa, presenten una caiguda de la parpella per feblesa del múscul que obre l’ull o per laxitud del tendó d’aquest múscul. En aquests casos, ha d’associar-se cirurgia sobre el múscul elevant la parpella per a aconseguir un bon resultat funcional i estètic.
Com es el día de la cirurgia?
Acudirà al quiròfan en dejú, amb les proves preoperatòries, sense maquillatge ni joies. Ja en el quiròfan, l’anestesista li posarà una medicació perquè no el molesti la injecció de l’anestèsic local i perquè estigui tranquil·la i relaxada durant la cirurgia. La cirurgia dura entre 1 i 2 hores. Una hora després de la cirurgia podrà tornar a casa. A l’alta, rebrà per escrit la medicació i les cures del postoperatori.
Com és el postoperatori?
Els 3 primers dies haurà de realitzar repòs relatiu amb el cap elevat i evitar els esforços. Durant aquests primers dies haurà d’aplicar fred local diverses vegades al dia, prendre la medicació prescrita i realitzar les cures tal com li ha explicat el seu metge.
Podrà llegir i veure la televisió ja els primers dies, cuidant de mantenir una bona lubricació ocular amb les llàgrimes artificials i les pomades que li ha pautat el seu metge.
Els hematomes solen desaparèixer en 2 setmanes. L’edema pot trigar fins a un mes a desaparèixer. Podrà reincorporar-se al seu treball en 1 setmana.
Durant els primers mesos després de la cirurgia li aconsellem usar ulleres de sol i cremes de protecció solar quan s’exposi al sol.
Què és la Toxina Botulínica?
Es una toxina producida por una bacteria, “Clostridium Botulínum”. Aunque en dosis altas puede provocar la conocida enfermedad del botulismo, utilizada en pequeñas dosis tiene múltiples usos en medicina con importantes beneficios y mínimos riesgos, sobre todo en el campo de la oftalmología y la neurología.
La toxina inyectada en los músculos perioculares en determinados puntos provoca la relajación de estos músculos, evitando la formación de arrugas con la expresión facial. Los mejores resultados se consiguen adaptando el número y localización de los puntos de inyección a cada caso particular. Personalizar el tratamiento permite conseguir un resultado más natural, evitando efectos indeseables y una cara demasiado inexpresiva.
Como cualquier acto médico no está exento de posibles complicaciones derivadas del efecto sobre otros músculos, como los que utilizamos para abrir y cerrar los ojos. La mejor manera de evitar los efectos indeseables es que la técnica la realice un profesional especializado y con experiencia. En manos profesionales es un tratamiento muy seguro y eficaz.
A quina edat es recomana el seu ús?
La majoria dels pacients es troben entre els 40 i els 70 anys, però pot utilitzar-se amb seguretat a partir dels 30 anys en persones que tendeixen a contreure en excés els músculs quan llegeixen, condueixen o s’exposen al sol, per a prevenir la formació de les arrugues perioculars.
Hi han contraindicacions?
No ha d’utilitzar-se en dones embarassades ni en període de lactància. Tampoc es pot utilitzar en pacients amb malalties o infeccions de la pell que afecti la regió periocular i malalties neuromusculars excepte en el blefaroespasme.
És el tractament de botox dolorós?
Es realitzen petites injeccions amb un agulla molt fina que minimitza el dolor. Segons la sensibilitat de cada persona pot resultar més menys molest. Per a alleujar la petita molèstia de la injecció pot utilitzar-se una crema anestèsica aplicada mitja hora abans. El procediment es realitza de manera ambulatòria i dura uns 10 minuts.