Oftalmologia Integral a Andorra
Oftalmologia pediàtrica a Andorra
L’ull del nen està en constant desenvolupament fins a aconseguir la seva maduresa als 7 o 8 anys. Un diagnòstic precoç de qualsevol anomalia pot oferir una solució total i definitiva a aquesta.
Si bé és coneguda la importància de la prevenció en tots els camps de la salut, la capacitat d’actuació sobre els problemes oculars en aquest període, fan que la prevenció sigui obligatòria per a garantir la salut visual dels seus fills.
Higiene visual escolar: Tenir bons hàbits en estudiar, veient la televisió, enfront de l’ordinador, en la piscina, sota el sol… és crucial per a cuidar la salut ocular.
De la mateixa manera que ensenyem als nens hàbits higiènics, d’estudi, de civisme i d’alimentació, també és important que des de petits els ajudem a acostumar-se a tenir en compte l’ergonomia postural i visual per a evitar-los, en el futur, alguns problemes de salut que es deriven.
Patologies relacionadas:
- Estrabisme
- Ull Gandul
- Retinopatia del prematur
Símptomes d’alerta
Pot resultar complicat descobrir que un nen no veu bé. És indispensable detectar, al més aviat possible, qualsevol defecte o problema visual, tant en la visió de prop (lectura, escriptura), com des de lluny (pissarra). Una data ideal és l’inici de l’edat escolar (3 anys).
Durant la infància, els trastorns que s’observen, amb major freqüència, són: l’estrabisme, la miopia i l’ull vague. Pel fet que, sovint, el nen no es queixa de veure malament, és necessari observar determinats símptomes que poden alertar de problemes visuals:
- Absència de fixació i seguiment d’una llum, a partir dels 3 mesos
- Desvia un ull, per poc que sigui
- S’acosta massa als objectes que observa (TV, escriptura, lectura..)
- Mou els ulls de manera erràtica
- Sofreix maldecaps després d’un esforç visual (col·legi)
- Té els ulls vermells de manera freqüent
- Tanca un ull habitualment
- Es frega els ulls i parpelleja amb freqüència
- Inclina el cap cap a un costat
- Entretanca els ulls per a mirar objectes llunyans
- Tanca sempre el mateix ull quan el molesta el sol
- Té diferències de visió en tapar un ull o l’altre
- Pupil·la blanquinosa o grisenca
Controls rutinaris
No hem d’esperar a descobrir un signe d’alerta per a acudir a l’oftalmòleg. Existeixen controls rutinaris que ha de conèixer:
En néixer, en els primers 15 dies de vida podem veure el fons de l’ull i l’angle mitjançant la RETCAM. Això fa que puguem diagnosticar problemes seriosos de forma molt precisa i precoçment.
Durant el primer mes de vida. Es detecten malalties greus i malformacions.
Als 7 mesos. Diagnòstic de l’estrabisme.
Als 18 mesos. Agudesa visual, defectes refractius i ambliopia.
Cada 2 anys fins a complir els 14. Revisió ocular. Detecció i correció de la miopia familiar, hipermetropia i astigmatisme.
Financem la teva mirada
A Centre Mèdic Valira d’Andorra no volem que el preu suposi una barrera a l’hora de complir el teu desig de dir adéu a les ulleres i/o lents de contacte.
Financem la teva mirada
A Centre Mèdic Valira d’Andorra no volem que el preu suposi una barrera a l’hora de complir el teu desig de dir adéu a les ulleres i/o lents de contacte.
Estrabisme
Es produeix estrabisme quan els eixos visuals de cada ull no es creuen sobre la imatge que es mira.
La desviació pot donar-se en un o en els dos ulls, i ser horitzontal (cap a dins o cap a fora) o vertical (cap amunt o cap avall). També és possible que sigui permanent o intermitent, a causa de cansament, esforç visual, distracció, febre…
L’origen pot ser congènit, apareixent en els primers mesos de vida, i la causa més freqüent és un dèficit cerebral que impedeix la correcta coordinació en el funcionament de tots dos ulls.
Els factors que poden influir en la seva aparició són defectes òptics (hipermetropía), mala visió d’un ull, malament estat general, nerviosisme…
L’estrabisme es corregeix amb ulleres, rehabilitació visual, cirurgia, o bé amb toxina botulinica o amb la combinació d’aquests recursos.
Si la causa són defectes refractius, el tractament òptic, les ulleres, per si només pot curar l’estrabisme (Estrabisme acomodatiu).
La cirurgia consisteix a augmentar o disminuir l’acció dels músculs encarregats de la mobilitat de l’ull, per dos sistemes:
- Canviant el lloc en què s’adhereixen al globus ocular.
- Anul·lant una part del múscul perquè quedi més tibant i augmenti la seva acció.
La cirurgia és simple, però tractant-se de nens requereix anestèsia general.
Tambien hi ha la possibilitat de semiparalitzar un múscul concret amb toxina botulinica (botox) i evitar una cirurgia mes agressiva.
La retinopatia de la prematuritat és una malaltia vasoproliferativa que afecta els nounats prematurs i que es produeix en el moment del desenvolupament i maduració vascular. És la causa més freqüent de ceguesa infantil en països desenvolupats.
Els treballs de recerca clínica portats en aquestes últimes dècades ha desenvolupat el coneixement de la seva patogènia, la qual cosa ha permès el disseny de noves estratègies terapèutiques.
Retinopatia del Prematur
La retinopatia del prematur és una malaltia vasoproliferativa que afecta els nadons prematurs i que es produeix en el moment de el desenvolupament i maduració vascular. És la causa més freqüent de ceguesa infantil en països desenvolupats.
Els treballs d’investigació clínica portats en aquestes últimes dècades ha desenvolupat el coneixement de la seva patogènia, el que ha permès el disseny de noves estratègies terapèutiques.
El diagnòstic es realitza mitjançant la càmera de camp ampli dissenyada a aquest efecte i denominada RETCAM.
Se sap que actualment la majoria de les retinopaties del prematur tornen. Només menys d’un 10% de les retinopaties en Estadi 1 i 2 progressen cap a la malaltia llindar.
Els tractaments seran aplicats en funció de l’afectació de les retines:
- En retinopatia del prematur és estat llindar aquesta recomanada l’ablació de la retina immadura avascular per crioterapia o fotocoagulación amb làser.
- La cirurgia vitri retina es realitza en quan existeix despreniment de retina d’origen fraccional.
- El descobriment de marcadors com el IGF-1, VEGF, BFGF, en el desenvolupament de la retinopatia del prematur, constitueix un gran avanç en l’enteniment de la patogènia de la malaltia. La troballa d’aquests marcadors angiogénicos obre una nova porta en el tractament de la retinopatia del prematur.
Retinopatia del Prematur
La retinopatia del prematur és una malaltia vasoproliferativa que afecta els nadons prematurs i que es produeix en el moment de el desenvolupament i maduració vascular. És la causa més freqüent de ceguesa infantil en països desenvolupats.
Els treballs d’investigació clínica portats en aquestes últimes dècades ha desenvolupat el coneixement de la seva patogènia, el que ha permès el disseny de noves estratègies terapèutiques.
El diagnòstic es realitza mitjançant la càmera de camp ampli dissenyada a aquest efecte i denominada RETCAM.
Se sap que actualment la majoria de les retinopaties del prematur tornen. Només menys d’un 10% de les retinopaties en Estadi 1 i 2 progressen cap a la malaltia llindar.
Els tractaments seran aplicats en funció de l’afectació de les retines:
- En retinopatia del prematur és estat llindar aquesta recomanada l’ablació de la retina immadura avascular per crioterapia.
- La cirurgia vitri retina es realitza en quan existeix despreniment de retina d’origen fraccional.
- El descobriment de marcadors com el IGF-1, VEGF, BFGF, en el desenvolupament de la retinopatia del prematur, constitueix un gran avanç en l’enteniment de la patogènia de la malaltia. La troballa d’aquests marcadors angiogénicos obre una nova porta en el tractament de la retinopatia del prematur.
Ull gandul o ambliopia
L’ambliopia o «ull gandul» és la disminució de la capacitat visual d’un ull, que no s’ha desenvolupat normalment durant la infància.
Sol passar desapercebuda per als pares, pels pocs símptomes que causa. Afecta a un 4% de nens i és curable si es diagnostica i tracta precoçment, abans dels 7 – 9 anys d’edat. En cas contrari pot generar uns defectes visuals irreversibles.
Les causes més importants són:
L’estrabisme; que genera que mentre l’ull bo mira una imatge, l’ull desviat mira cap a «una altra imatge», i transmet aquesta «altra imatge» al cervell, que no està interessat en ella, anul·lant la funció de l’ull desviat. Aquest ull deté llavors el seu desenvolupament visual.
Els defectes de refracció i rarament malalties oculars més greus com la cataracta, que impedeixen l’arribada de la llum a la retina amb normalitat.
Tractament de l’ambliopia
Una vegada esmenat el defecte que impedeix l’arribada de l’estímul a la retina, és necessari fer treballar al «ull gandul».
El tractament consisteix en teràpies visuals, que no té res a veure amb l’antiga ortoptica i pleoptica en desús, forçant l’ús d’aquest ull mitjançant l’oclusió de l’ull bo, combinat amb exercicis en la consulta i en el seu domicili. La durada del procés dependrà de cada cas, però són determinants l’edat del nen i el temps i continuïtat amb què el nen porti l’ull tapat i faci les teràpies.